STEM Women FPCAT 2020

Cada cop més les empreses catalanes i europees dels camps STEM, sectors estratègics per a l’economia actual, demanden persones professionals formades en els àmbits de la Ciència, la Tecnologia i l’Enginyeria, fet que es tradueix en una creixent generació de llocs de treball ben remunerats i reconeguts. 

Actualment, hi ha un nombre insuficient de persones competents i formades professionalment en els camps STEM que no permet donar resposta a les demandes del mercat, fent especial menció a la baixa representativitat de dones que trien aquests camps com a opció formativa i professional de futur. 

Esdevé tot un repte aconseguir una major participació de la dona en els camps STEM que permeti l’ajust del desequilibri de la demanda laboral existent.   

• L’FP inicial està més masculinitzada que l’FP per a l’ocupació. Un 43% de dones cursen formació professional inicial en contraposició al 62% en la formació professional per a l’ocupació, previsiblement conseqüència del progressiu increment de la incorporació de les dones, d’una edat més elevada i menys formació, al mercat de treball degut, principalment a motius econòmics (millorar els ingressos de la unitat familiar), socials (canvi en els models relacionals) i personals (independència econòmica).   

• L’imaginari col·lectiu predetermina, de manera diferenciada, els valors i els hàbits pels homes i les dones. Per exemple, l’orientació de la trajectòria formativa i professional es fa reforçant les expectatives associades al gènere, jerarquitza les diferències entre homes i dones afavorint la feminització i masculinització de la formació i les professions. Els estereotips de gènere acaben distorsionant les expectatives i les aspiracions de les dones que veuen infravalorada la seva autoimatge i autoconfiança ens els camps STEM, històricament masculinitzats.   

• La masculinització dels estudis de les famílies professionals dels camps STEM és un tret característic al conjunt de l’FP: un 29% són dones a la formació professional inicial i un 43% a la formació professional per a l’ocupació.  Aquest fet probablement és conseqüència de que la tria dels estudis d’una determinada família professional està, sovint, condicionada pels models de feminitat i masculinitat de l’imaginari col·lectiu. Les dones quan trien formar-se en un camp no normatiu en clau de gènere han fet prèviament un forta reflexió crítica degut a que sovint s’han d’enfrontar a condicionaments socials i reticències de l’entorn. El perfil de les dones que cursen la formació professional per a l’ocupació són d’una edat més elevada, amb menys formació tot i que han pogut desenvolupar més competències personals i tenen major capacitat d’anàlisi de les oportunitats de l’entorn, fet que els hi permet tenir més consciència per a la presa de decisions.   

• Un 75% de les dones que es formen en l’FP inicial STEM ho fan en la família professional de Sanitat, dada que distorsiona el percentatge de representativitat femenina (passant del 29% al 12%). La mateixa tendència s’observa a l’FP per a l’ocupació amb una representativitat del 87% a Sanitat (passant del 43% al 38%). Per tant, en termes absoluts, el nombre de dones ocupades és molt inferior a la dels homes.   

• Estadísticament, s’observa que, malauradament, les dones que finalitzen l’FP inicial amb estudis de grau superior cobren salaris més baixos als homes amb estudis de grau mitjà. Amb el mateix nivell d’estudis les dones que treballen en categories inferiors (un 70%  realitzen tasques administratives i de gestió), tenen salaris més baixos (un 55% tenen salaris inferiors a 1.200€/mes) i major temporalitat. La discriminació de les dones en els camps STEM s’accentua en les categories inferiors on l’exclusió, la desigualtat salarial i la mobilitat és més gran.   

• La poca atracció de les dones cap als camps STEM és conseqüència, en gran mesura, de la masculinització de l’entorn laboral, la manca de referents femenins, la discriminació masclista, el sostre de vidre, la manca de reconeixement social, els estereotips i patrons masculins, la manca de sentiment de pertinença i el clima laboral. Aquestes són barreres que no afavoreixen a augmentar la presència de la dona i accentuen la bretxa de gènere en els camps STEM, i per tant, suposen una important pèrdua d’oportunitats en un sector amb un 71% d’inserció laboral.